Avortament? o dones que avorten?

Oriol Domingo

 

Hi ha avortaments abstractes? O hi ha dones amb nom i cognom que avorten? Dones soles, o amb parella, o amb un entorn familiar i d’amistats, o malaltes, o violades... Aquesta és una qüestió complexa des de la perspectiva humana i des de la visió del Déu misericordiós segons l’Evangeli de Jesús.

–1 de gener. Romà Casanova (bisbe de Vic): “Temps a venir la nostra societat plorarà pels fills que no hi són, els fills que no hem volgut; i encara més, els fills que hem matat amb el ‘genocidi’ de l’avortament”.

–7 de gener. O.D. (www.avantguarda. cat): No, bisbe Romà, l’avortament no és un genocidi. Val la pena recordar unes consideracions de Gaspar Mora fetes fa vuit anys en un altre context però que mantenen la seva vigència.

–Gaspar Mora (sacerdot, teòleg, moralista): “S’ha de plantejar la temàtica de l’avortament de la manera més objectiva, serena i comprensible possible. És el fet social de la dona que avorta, dels milers de dones en totes les circumstàncies que decideixen avortar avui, demà, demà passat. Per què ho fan? És un mal personal i social. Quina ha de ser l’actitud de l’Església? Condemnatòria? Quina solució és una reiterada condemna pels milers i milers d’avortaments? No té cap sentit. La condemna no respon al missatge ni a la missió de l’Església en el nostre món. Jesús envia els seus a estimar i salvar. El fet d’estar en situacions greus no justifica abandonar l’Evangeli i dedicar-se a condemnar. L’avortament és un fet greu perquè suprimeix la vida d’una persona, i la persona que opta per suprimir-la queda marcada perquè sap que decideix sobre una qüestió molt seriosa. El darrer pas no és el no. El darrer pas és un sí. A que? Un sí a ajudar a les persones que pateixen i que estan en situació difícil. Un sí a les reformes socials necessàries. Un sí a la vida”.  

–13 de gener. Joan Josep Omella (arquebisbe de Barcelona): “Comprenc el dolor de les dones que han patit una violació però cal respectar els éssers humans perquè són el més important de la creació. Si s’accepta el fet de decidir sobre la vida d’una altra persona s’hauria de justificar un terrorista”.

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç

 

 

Número 477

Gener/Febrer 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou