La Cúria posa moltes "resistències" al papa

Frances Romeu

 

Però no m’agradaria començar l’any sense deixar passar cinc textos molt recents del papa Francesc. El primer va ser el text que va llegir el papa Francesc el passat dijous 22 de desembre en l’acte ja habitual de felicitació del Nadal del pontífex a tot el personal que treballa en la Cúria vaticana. I un any més el papa es va referir a les dificultats que li posa la Cúria al seu procés de reforma.

Francesc va considerar “normal” i fins a “saludable” que sorgeixin dificultats en un procés de reforma. Va esmentar tres tipus de “resistències”: unes “obertes”, que neixen de la bona voluntat i del diàleg sincer; altres “amagades”, que neixen dels “cors atemorits i petrificats” que s’alimenten de les “paraules buides del gatopardisme espiritual”; i les darreres, “resistències malèvoles”, que neixen i creixen en “ments distorsionades i es presenten quan el dimoni inspira intencions dolentes... Aquest últim tipus de resistència s’amaga darrere de les paraules justificadores i, en tants casos, acusatòries, refugiant-se en les tradicions, en les aparences, a les formalitats, en el conegut, o potser en el voler-ho portar tot al pla personal sense distingir entre l’acte, l’actor i l’acció”, va completar.

Jo crec que ja es va veient que el papa Francesc és molt conscient de les dificultats que té en l’exercici del seu ministeri, de les persones que li posen dificultats i d’on estan situades aquestes persones. A diferència d’altres papes, que tenien dificultats molt més llunyanes, com el papa sant Joan Pau II, que va haver de lluitar contra els problemes doctrinals de la teologia (com la teologia de l’alliberament, que li queia lluny: a Llatinoamèrica); ara el papa Francesc té les dificultats pràctiques (potser no tant doctrinals) al costat de casa mateix. I crec que no som nosaltres mateixos els qui l’hem d’advertir sinó que ell ens dóna prou mostres de què n’està prou assabentat, que els té a prop i que els coneix.

De les malalties a les receptes, passant pel diagnòstic

De fet, ja és el tercer any consecutiu que el papa Francesc els hi felicita les pasqües a la Cúria Romana per Nadal. Ja va començar l’any 2014, tot exposant algunes “malalties” que patia la Cúria, sota el model dels pares del desert. En total eren quinze “probables malalties, malalties guaribles”: la de sentir-se immortal, immune o fins i tot indispensable; la del “martalisme” de l’excessiva ocupació; la de l’enduriment mental i espiritual; la de l’excessiva planificació i del funcionalisme; la de la mala coordinació; la de l’”Alzheimer espiritual”; la de la rivalitat i de la vanaglòria; la de l’esquizofrènia existencial; la de les xerrameques, de les murmuracions i de les xafarderies; la de divinitzar els responsables; la de la indiferència envers els altres; la del rostre de funeral; la de l’acumulació; la dels cercles tancats; i la del profit mundà i del lluïment... L’any següent, el 2015, el papa va donar una mena de catàleg de les virtuts necessàries que ha de tenir qui presta servei a la Cúria.

Però ara, el papa Francesc va explicar que “era necessari parlar de malalties i de cures perquè cada operació, perquè tingui èxit, ha d’estar precedida per profunds diagnòstics, anàlisis atentes i ha de ser acompanyada i seguida per prescripcions exactes”. 

 

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç

 

Número 480

Setembre/Octubre 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou