Teresa Carreras

Perruquería solidària amb els refugiats

 

Quina ha estat la teva experiència professional, fins ara?

Estic en el món de la perruqueria des dels 17 anys. Al 1990 vaig entrar a formar part de la firma «Raffel Pagès». Col·laboro amb L’Oréal i en el 080 Barcelona Fashion Week. També amb la Fundació Vicente Ferrer. Sempre que tinc possibilitats d’ajudar als altres, ho faig.

I com se’t va ocórrer que amb les tisores podries ajudar a aquella gent?

El fundador de «Tijeras Solidarias» és en Saül Sancho, de Badalona. Va fer els dos primers viatges sol i així ho vaig saber. En el quart viatge érem catorze. I creixent. Aquelles imatges que veia per la televisió em mostraven el que els meus avis em van explicar de la guerra. Hi veia el reflex dels meus familiars que van haver de migrar a altres països perquè hi havia gana, o senzillament per començar de nou.

La perruqueria és una necessitat pels refugiats?

Ja sé que se’n pot prescindir. Sempre es parla de la situació política dels refugiats i aquests també tenen necessitats personals. Tots sabem que tenir una imatge cuidada, ens dona més seguretat i confiança. Ens fa sentir millor. Ens dóna dignitat que, en el seu cas, és una necessitat. Són persones que ho tenien tot, com nosaltres i ara es troben sense res. Estan esperant en camps de refugiats o llocs ocupats, a Atenes, que els donin papers.  

 

 

 

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç

 

Número 479

Juny/Agost 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou