4 anys del papa Francesc: un líder social

Frances Romeu

 

Per a molts, que segueixen amb prou interès i bastant preocupació les reformes del papa Francesc, els hi sembla que quatre anys són pocs per a consolidar tots els canvis que ell ha emprès. Mentre que també n’hi ha d’altres que pateixen per la seva salut i la seva energia (la d’un home de 80 anys) o, fins i tot, encara hi ha qui pensa que el puguin matar (seguint la teoria de la conspiració que dóna per fet que el papa Joan Pau I el van matar l’any 1978, 33 dies després de ser escollit).

Un mandat d’una legislatura

Personalment penso que quatre anys és una molt bona fita. Molts dels líders polítics del nostre món solen tenir mandats de quatre anys, corresponents als espais que hi ha entre unes eleccions i les altres. Quatre anys és una legislatura. Per tant, molts dels líders solen treballar amb projectes de quatre anys i són avaluats en aquest espai de temps. Dic això per poder afirmar que amb aquests quatre anys s’ha consolidat ben clarament el lideratge del papa Francesc i s’ha pogut veure ben clarament cap a on ell vol portar la barca de l’Església.

En molts aspectes el papa Francesc no parla d’un “projecte personal seu” sinó que fa clares referències al que els cardenals havien assenyalat que volien per a l’Església en les reunions (les “congregacions”) que havien fet abans de tancar-se en el conclave. Justament, per fer això, el papa Francesc va crear ben aviat una comissió de 9 cardenals (el G-9) per fer aquest seguiment de la reforma, com per exemple en el que afecta a la reforma de la Cúria i la reforma en la transparència econòmica del Vaticà.

Un líder social, més que religiós

Amb aquests quatre anys el papa Francesc s’ha convertit en un autèntic i reconegut líder mundial. I no sols un líder religiós, com ho pot ser també el Dalai Lama, sinó també en un líder social. La veu del papa Francesc es fa escoltar quan parla del món i dels problemes que hi ha, quan es preocupa per l’equilibri mundial, per la sostenibilitat i l’ecologia, o quan denuncia la guerra per causa de la injustícia que hi ha en els països pobres o pels interessos en la vendes d’armament. Això ho va fer tant al Congrés dels Estats Units com en la seu de les Nacions Unides. I aquest missatge arriba i fins i tot ressona molt més enllà de les parets de l’Església catòlica.

És cert que, en aquests quatre anys, tenim grans textos del papa Francesc, com poden ser l’exhortació apostòli- ca Evangelii gaudium (‘La joia de l’Evangeli’), considerada com “el text programàtic” del que hauria de ser l’acció pastoral de l’Església segons el papa; o l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris laetitia (‘L’alegria de l’amor’) on el papa recull el que van treballar els bisbes en el Sínode sobre la família i va més enllà i ens demana unes actituds molt més comprensives (misericordioses) amb els qui han fracassat en el seu projecte d’amor (mirant la persona més que el fracàs); però sobretot tenim l’encíclica Laudato si’ (‘Lloat sigueu’).

Recordem que una encíclica és el text que té més valor doctrinal dins d’un ampli ventall del magisteri d’un papa. Doncs bé, nosaltres tenim un text clarament social on no se’ns parla dels problemes interns de l’Església, ni se’ns fa mirar endins, sinó que se’ns convida a preocupar-nos de l’exterior, de l’ecologia i de la persona humana, preocupats per “la cura de la casa de tots”: es a dir, el món.

Un líder europeu

En aquests quatre anys també hem de reconèixer que el papa Francesc, vingut de les antípodes de l’Argentina, s’ha convertit en un líder Europeu. Ho avala prou bé el premi Carlemany que va rebre el maig de l’any passat, amb un discurs on el papa Francesc es preguntava: “Què t’ha passat Europa?”, fent referència al seu passat gloriós, en el camp del pensament i la política mundial; i veient l’actual desconcert amb el tema de l’acollida de la immigració i els refugiats.

Però també ho avala la seva preocupació que es mostra clarament en els seus viatges als llocs conflictius: a les illes de Lampedusa, a Itàlia; o a la de Lesbos, a Grècia. Les paraules del papa ara són escoltades en les grans cancelleries europees però també són escoltades per una gran part de la població europea que voldria una altra actitud d’una bona part dels seus governants, sobretot pel que fa a l’acollida dels refugiats.  

 

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç

 

Número 480

Setembre/Octubre 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou