Teresa Carreras

Zekine Türkeri, periodista i escriptora kurda

 

L’any 2014, explica, “vaig anar a conèixer el meu país visitant el Kurdistan iraquià i el sirià. També vaig descobrir moltes coses del turc. Hi vaig veure un terreny hostil, un desert i una aplicació de la religió que no deixa respirar a la gent, especialment als joves”.

Els kurds, explica Zekine Türkeri, s’havien assentat tradicionalment en una regió muntanyosa que envoltava les zones altes de Mesopotàmia, d’ón sóc jo. El Kurdistan, continua, va ser dividit després de la caiguda de l’Imperi Otomà, es a dir després de la Primera Guerra Mundial quan França i Anglaterra es van repartir l’Orient Mitjà. Els kurds van quedar repartits entre Iraq, Iran, Síria i Turquia.

Zekine Türkeri explica que malgrat que la situació a Turquia no es per tirar coets, es millor que en altres països de l’Orient Mitjà on els joves no tenen vida, no tenen llibertat, no tenen futur i, segons les seves paraules, estan a la misèria. “Els del Kurdistan, continua, estan lluitant per la seva dignitat i la del seu poble. Almenys molts estan organitzats militarment i viuen amb l’esperança que puguin tenir un futur millor”. Per Türkeri els kurds són els més laics i els joves que ella ha vist a les muntanyes kurdes “amb la seva vida estan intentant aturar la barbàrie de l’Estat Islàmic d’Iraq i Síria (ISIS). Tots volen que els kurds resisteixin a ISIS, a Assad o a Erdogan però que ho facin sols. No és just”.

Estem davant una generació de joves kurds formats que han conegut la globalització, que compren per internet i parlen anglès amb fluïdesa però que s’han trobat davant un buit frustrant d’oportunitats laborals i una guerra. Estem en el món d’internet i aquests joves que estan lluitant en una ciutat perduda en un racó del Kurdistan pot veure pel·lícules pornogràfiques però en canvi té prohibit tocar a una dona o veure-li el cos. Els joves kurds arrosseguen gairebé un segle de negacionisme sobre la seva identitat. I malgrat això, són capaços, al segle XXI, de donar la seva vida perquè se’ls reconegui com a poble, per parlar la seva llengua i viure segons la seva cultura. “És una vergonya i crec que d’això, ha manifestat Zekine, en té la culpa occident que amb un desenvolupament econòmic molt elevat té un sistema moral encallat. Si no fos per aquests joves kurds que lluiten en el camp de batalla qui aturaria a ISIS ? ja que només amb batalla aèria no es guanya una guerra”.

El diagnòstic de la Zükine Türkeri és que el món ha de fer una reflexió global. En la seva opinió caldria compartir tot el que tinguem. Sap que no és realista però creu que aniríem cap a una societat més justa. A Turquia hi ha més de tres milions de refugiats demanant almoïna, dones venent el seu cos pels carrers d’Istambul. Si aquesta gent, molts d’ells joves, no es poden integrar a la societat seran candidats a afiliar-se a l’ISIS. La persona ferida és molt perillosa.  

 

Número 479

Juny/Agost 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou