L'índia, una destinació enriquidora interiorment 

Jordi Bota

El Taj Mahal

Un altre món, molt fascinant, amb molt de color, però amb molta pobresa i alhora humanitat, amb persones que viuen i intenten viure amb el poc que tenen en la majoria de casos, però que són molt hospitalàries.

És un país al qual s’hi ha d’anar amb una mentalitat ben oberta, perquè diuen tots els que hi han estat que hi ha un abans i un després, que és un viatge que marca molt i que, de ben segur, no et deixa indiferent.

L’Índia és un país del sud d’Àsia que té més de 1.240 milions d’habitants que viuen en un territori que és el setè país amb més superfície de la Terra.

Nosaltres vam fer la ruta principalment pel nord: Nova Delhi, Agra, Jaipur i Vanarasi.

Per fer el viatge en avió de Barcelona a Delhi, vam fer escala a l’aeroport Charles De Gaulle de París. En total unes 16 hores de vol.

Nova Delhi, punt d’inici

Després de la primera nit a la capital, ja vam poder visitar a peu i en uns taxis verdigrocs anomenats tuk-tuk la vella Delhi i Nova Delhi, i vam veure el minaret de Qutab, el més gran del món, amb 73 metres.

Ja a la tarda vam contemplar el memorial de Mahatma Gandhi amb una foto que duia per lema “My life is my message”. Precisament allà, ens va enxampar de ple un monzó, unes fortes ràfegues de vent típiques d’Àsia que et descarreguen pluja en pocs minuts, i que trobes en mesos com el juliol, que és quan hi vam anar.

Una de les coses que et sorprèn és com viuen les persones al carrer -amb animals, tot tipus de vehicles, persones dormint-hi i cuinant-hi-.

Al dia següent, per carretera vam fer uns 260 kilòmetres per anar fins a Jaipur, per uns camins rurals plens de terra i revolts. Pel camí vam visitar el palau de Samode, que es troba a uns 40 kilòmetres al nord de Jaipur.

Ja a Jaipur vam pujar dalt d’un elefant per fer, sota un sol de justícia, un circuit per la fortificació d’Amer. Allà també vam veure un palau construït sobre les ruines d’un temple al sol de l’any 955.

A Jaipur vam anar al cinema Raj Mandir on feien la pel·lícula “Ready”. Allà em va impacar que, en escenes d’una pel·lícula de Bollywood no pujada de to, el públic autòcton s’escandalitzés quan els protagonistes es feien algun petó a la boca o en algun moment quan es veien noies lleugeres de roba ballant les típiques danses orientals amb música ben animada. Sens dubte, era un públic molt participatiu que gaudia al màxim de la projecció en un cinema amb moqueta blava al terra i amb unes butaques no massa còmodes, la veritat. Tot un autèntic espectacle.

De Jaipur, coneguda com a la ciutat rosa pel colors dels seus edificis, vam viatjar l’endemà fins a Agra. En el camí vam visitar Fatehpur Sikri, una ciutat que va ser capital de l’Imperi mogol durant 14 anys i on, entre altres, vam veure el Diwan-i- Aam, un gran pavelló en un ampli pati que l’emperador feia servir per a les audiències públiques.

A Agra vam visitar el Taj Mahal i la fortalesa que hi ha ben a prop. Actualment aquest antic palau reial, construït segons la tècnica dels mogols, s’ha convertit en un luxós hotel on, per cert i a títol de curiositat, sempre hi trobes artistes que fan representacions amb titelles típiques de la zona. En el nostre cas, i en aquest moment fent d’autèntics turistes, en vam comprar dues.   

 


 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç

 

 

Número 479

Juny/Agost 2017

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou