Una vida cridant des de les teulades

 

Jordi Pacheco

A finals de l’any passat vam rebre un missatge per part de l’Associació ARAGUAIA amb el bisbe Casaldàliga suggerint-nos la publicació a la nostra revista d’un article de la Germana Teresa Forcades en honor de Pere Casaldàliga amb motiu dels seu 90 aniversari, el 16 de febrer. Naturalment, vam acceptar de bon grat la proposta i, a més a més, vam considerar oportú sumar-nos a l’homenatge al bisbe dedicant-hi un apartat monogràfic en el present número.


De manera que vam convidar a alguns dels col•laboradors habituals de Foc Nou a participar-hi. I hem de dir que la seva resposta va ser emocionant: de seguida vam començar a rebre textos que, des de diferents perspectives, abordaven la fascinant figura de Casaldàliga.

El 90 aniversari és un esdeveniment notable que cal aprofitar per continuar apropant Casaldàliga al públic. El bisbe encara no és un personatge prou conegut malgrat que és internacionalment reconegut i els seus admiradors es compten per milers. Molts n’han sentit a parlar alguna vegada, però són més els qui mai han tingut ocasió d’interessar-se per l’extraordinària tasca d’aquest missioner claretià —ordenat bisbe el 1972— a favor dels drets dels indígenes, peons i camperols sense terra en el més profund del Matto Grosso brasiler. Tanmateix, una cosa és ben certa: els qui s’apropen per primer cop a la figura del bisbe Pere, queden colpits d’una profunda admiració.

És difícil parlar de Casaldàliga sense fer referència a les causes que ha defensat al llarg de tota una vida al costat dels més empobrits i oprimits. Ara, afortunadament, el bisbe arriba als 90 anys, un fet extraordinari tenint en compte que durant les cinc dècades que fa que viu a Sâo Felix do Araguaia, Dom Pedro, com el coneixen allà, s’ha enfrontat amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i fins i tot amb el Vaticà. No en va, ha estat perseguit i amenaçat durant anys pels grans terratinents brasilers, acusat de ser un dels principals responsables que la Constitució brasilera reconegués el dret dels indis a la terra. Va ser crucial, en aquest sentit, la protecció que va rebre per part del papa Pau VI, que l’any 1972 va advertir, davant les creixents amenaces de mort sobre el bisbe, que tocar a Casaldàliga era tocar al mateix Papa.

Parlar de Pere Casaldàliga implica també, entre altres moltes coses, prendre consciència de l’empobriment i els greuges que comporta per als països del tercer món el consumisme desenfrenat en què vivim a l’hemisferi nord. «El progrés és mentida», que diria el bisbe, «només puc tenir si també pot tenir el meu proïsme». Per fer-nos una idea del sentit d’aquestes paraules, veiem el cas dels latifundistes ramaders del Matto Grosso a què ha hagut d’enfrontar-se Casaldàliga: la riquesa del latifundi comporta la misèria dels indígenes i camperols, desposseïts de la terra i de la dignitat sota el pretext que els empresaris disposin de grans extensions de territori que permetin pasturar uns ramats que s’acabaran convertint en carn exportada majoritàriament al veí del nord, EEUU, abocat, com Europa, a un obscè nivell de consum. El cas del Brasil és extrapolable als molts conflictes per la terra que es viuen a Amèrica Llatina.

Són moltes, en definitiva, les facetes que podríem destacar de Casaldàliga, però n’hi ha una que ha estat decisiva: el bisbe Pere, a diferència d’altres missioners, sempre ha estat un gran comunicador. Gràcies a això va aconseguir, des dels primers anys al Matto Grosso, generar consciència sobre el problema de la terra a Amèrica Llatina, a més d’aconseguir la solidaritat i el suport de bisbes, sacerdots i comunitats cristianes d’arreu del Brasil. Tal com deia Francesc Escribano en el seu llibre Descalç sobre la terra vermella —obra adaptada al cinema l’any 2014—, «la voluntat d’escriure i publicar ha estat un dels fets diferencials que ha marcat tota la seva vida». Casaldàliga sempre ha dit que hi ha moltes prelatures al Brasil que, malgrat haver viscut situacions de duresa extrema, mai no les han posat per escrit. «Nosaltres, deia el bisbe, des de Sâo Félix som coneguts arreu perquè ens hem preocupat de publicar tot el que anàvem vivint. És, com deia Jesús, una manera de cridar des de les teulades».

 

Número 482

Gener/Febrer 2018

Portada

>Subscrigui's a FocNou

>Demanar aquest número

Seccions

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Twiter

Canal Vimeo FocNou