Adrià Bas:

"En altres països, esl periodistes arrisquen la vida per fer programes con el nostre"

 

El passat 1 de desembre, Adrià Bas, director i presentador del Solidaris, de Catalunya Ràdio, va recollir en nom de tot l’equip del programa el XI Premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis en la categoria de Trajectòria Periodística. L’Adrià afirma que va arribar al periodisme social gairebé de casualitat, després d’haver passat per programes diversos com ara Sense Fronteres, Cabaret Elèctric o Tàpies Variedes. L’any 2008 va rebre la proposta de Rita Marzoa, també periodista a l’emissora nacional de Catalunya, de treballar en la creació d’un programa que havia de servir per a recollir, amb mirada crítica i constuctiva, les veus d’aquells que treballen per un món més just.  

Deies que treballar en el Solidaris ha estat el millor màster que has pogut fer mai… –

Efectivament. Gràcies al programa vaig poder conèixer de primera mà les entitats d’acció social. En aquell primer apropament, vaig haver d’aprendre a pensar i a parlar com ells; necessitàvem entendre que els preocupava i quines eren les prioritats que marcaven les seves agendes. D’altra banda, treballar a Solidaris m’ha servit per apropar-me amb més profunditat a pensadors del segle XX, com ara Eduardo Galeano o Zygmunt Bauman, les obres dels quals han contribuït en bona mesura a dotar el nostre programa d’una base interpretativa coherent en relació amb els problemes als quals ens enfrontem com a societat. De fet, vam nèixer pocs mesos després de la fallida de Lehman Brothers, cosa que evidentment va comportar una sèrie de conseqüències i impactes que, al seu torn, van suscitar un flux de textos i anàlisis de la crisi que nosaltres vam haver de seguir perquè ens anaven bé per donar-nos aquest fons per poder dur a terme el programa.

–En algun moment has remarcat que existeixen diferències entre caritat i solidaritat. Fa la impressió que la caritat pot resultar contraproduent i que la societat tendeix a ser caritativa i no solidària… –

Efectivament. La caritat és l’única manera de netejar-te la consciència sense, en el fons, canviar res de la teva vida. És a dir, pots dur a terme un acte caritatiu creient haver arreglat una determinada situació i, seguidament, mires cap a una altra banda per continuar vivint immers en les teves coses, sense mirar-hi més enllà. De fet, un dels principals motors del programa Solidaris rau en l’esforç constant per tal de canviar aquestes dinàmiques de la societat basades, sovint, en actituds excessivament caritatives i poc crítiques pel que fa a la problemàtica que ens envolta. De fet, hi ha molta gent que intenta ajudar els altres a partir d’iniciatives basades en la beneficència o la caritat. Però malgrat la inqüestionable bona voluntat que hi posen, aquestes actuacions no incideixen en l’arrel dels problemes, de manera que crec que aquest no és el millor camí a seguir.   

Jordi Pacheco

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç