Miguel Pajares: "El repte consisteix en generar un discurs alternatiu"

 

El 2015 l’increment de sol·licituds d’asil dins la Unió Europea va fer saltar l’alarma. Les persones que fugien de conflictes armats, de les persecucions i la pobresa tocaven les portes de casa nostra. Alguns grups xenòfobs han aprofitat l’oportunitat per difondre teories fantasmagòriques com la invasió islàmica o la entrada de terroristes entre els refugiats. L’anomenada crisi dels refugiats ha posat damunt la taula els valors fundacionals que sustenten el projecte europeu i, amb l’auge d’aquest debat, Espanya ha de fer autocrítica. Què passa a la nostra frontera sud? Per què no se’n parla? Quin interès té el Govern d’Espanya en silenciar aquesta realitat?

La situació es poc encoratjadora. «Malgrat l’activisme social a favor dels drets humans, l’extrema dreta està creixent molt», afirma Miguel Pajares. «El repte consisteix en generar un discurs alternatiu convincent que arribi a les masses. El discurs de l’extrema dreta dóna més vots. Els partits veritablement democràtics, els que realment volen una societat més justa, han d’atrevir-se a parlar a favor dels immigrants i dels drets de les persones que fugen de conflictes ».

Miguel Pajares és doctor en Antropologia Social, membre del Grup d’Investigació sobre la exclusió y control social y president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Aguas de venganza és la seva tercera novel·la de gènere negre. A partir d’un assassinat brutal comès a Barcelona, l’inspector Samuel Montcada comença una investigació que ens endinsa a la frontera sud d’Espanya. La trama es barreja amb fets real succeïts a la frontera entre Espanya i el Marroc. La novel·la té la virtut de ser un gènere híbrid en el qual es barregen reflexions, testimonis, anàlisis polítics i socials. Tot això contribueix a generar contrapunts que serveixen al lector per configurar l’escenari de la realitat. «La literatura sempre ha servit per explicar la societat. Especialment la novel·la negra que s’allunya de la novel·la policíaca, la qual se centrava tradicionalment en descobrir qui éra l’assassí. A la novel·la negra actual interessa tant saber qui és l’assassí com quin és el context social».

L’estètica i la política s’interrelacionen amb la intenció d’incidir en la realitat a partir d’un canvi de perspectiva. Comenta Pajares que a través de la novel·la ha plasmat els coneixements adquirits a partir de la seva experiència en temes d’immigració i asil. «La novel·la és més amena i permet arribar a un públic ampli, més enllà dels qui habitualment llegeixen els meus llibre d’assaig. La unió entre entreteniment i informació ajuda a aprofundir en el tema i aporta una visió diferent dels fets». La virtut de la novel·la consisteixe en aconseguir posar al servei de la trama un escenari versemblant que incita a pensar que estem llegint una crònica de successos. «El procés d’elaboració», comenta Pajares, «s’inicia a partir dels meus coneixements en el tema i de relats que m’han facilitat entitats socials que treballen en aquesta problemàtica. També m’he desplaçat a Ceuta i Melilla, on vaig parlar amb la gent i vaig veure de primera mà la realitat que es viu a l’altra costat de la tanca».  

 

Santiago Gorgas

 

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç