Com vull que siguin les meves vacances

 

Emili Pacheco

Quan fas vacances? I a on vas? Aquestes dues preguntes, i per aquest ordre, són molt freqüents quan arriben els mesos de juny o juliol. A mi me l’han fet un munt de vegades. Els amics, els familiars, els companys de feina... segur que sense cap maldat, forma part de la nostra cultura, més aviat del nostre sistema capitalista.

 

Arriba el temps estival, el temps de descans, el temps en què fem una aturada del ritme vertiginós que portem durant la resta de l’any, sempre mirant el rellotge i estressats. Aquest any, aquestes dues preguntes m’han fet pensar si jo sóc una persona estranya i la resta són els que actuen de manera correcta, tot i que al cap i la fi cadascú és lliure de fer el que més li convingui o el que més li agradi. Sigui com sigui, a mi m’ha fet reflexionar sobre la societat en què vivim. El sistema capitalista que no ens deixa ni tan sols per fer les vacances. Com han de ser les vacances? Les meves seran, com des de fa uns quants anys, molt senzilles. Ja ho tinc decidit. Em quedaré a casa, al meu poble, a veure cada dia sortir el sol, a caminar, a córrer sota els primers rajos del sol d’estiu, a passejar vora el mar, a veure a aquells amics que la feina i el dia a dia m’impedeix veure amb la calma que es mereixen. A passar temps amb la família, a converses llargues i còmplices fins a últimes hores de la nit, a lectures en calma. Vull que les meves vacances siguin simplement més enriquidores des del punt de vista humà, que siguin més lliures, que em facin sentir lliure i respectuós amb el medi ambient. Tot això davant la majoria de persones, d’amics, que opten per vacances amb un llarg viatge de per mig, hores de vol, de matinar, d’horaris estrictes al llarg del dia per visitar un o altre monument. Altres que estaran gaudint d’un viatge en creuer potser pel mediterrani... un mar mediterrani que, d’altra banda, s’ha convertit en un cementiri on milers de persones perden la vida en el seu camí cap a un futur més digne. Aquestes són les contradiccions que ens ofereix la vida. En tot cas, és molt respectuós, insisteixo, cadascú és molt lliure de fer les vacances com vulgui, faltaria més. No vull que ningú que em llegeixi s’ho passi malament. Només vull obrir una reflexió. A més, ¿és sostenible tot això? Aquest consum ferotge que fem al llarg de tot l’any i fins i tot durant les nostres vacances. Ara que tots estem a mig gas, més relaxats... pensem-hi. Fins i tot el papa Francesc ha denunciat públicament a través de l’encíclica Laudato Sí aquest consumisme que ens desborda.

‘En la oscuridad’, el relat del segrest d’Antonio Pampliega

Foc Nou ha parlat amb el periodista Antonio Pampliega, que el juliol del 2015 i juntament amb dos periodistes espanyols més van ser segrestats per un grup d’Al Qaeda poc després de travessar la frontera entre Turquia i Síria. Des d’aquell moment fins a l’alliberament van passar 300 llargs dies en què Pampliega, que va ser confós per un espia, va tocar fons mentre patia humiliacions, agressions i amenaces. Un any després de ser alliberat, publica En la oscuridad (Península), el relat del seu segrest. Una història dura, de supervivència, escrita amb l’objectiu de transmetre la idea que, per més dura que pugui ser una situació determinada, sempre hi ha una sortida. La lectura d’aquest llibre és molt recomanable, ens fa posar en context totes les coses que ens passen aquí, on tenim totes les comoditats del món.

Mor Joaquín Navarro-Valls

Quan tancàvem aquest número ens sorprenia la notícia de la mort del periodista espanyol Joaquín Navarro-Valls, que va ser portaveu del Vaticà durant el pontificat del papa Joan Pau II. Navarro Valls era doctor en Medicina i llicenciat en Periodisme i va ser director de la sala de premsa del Vaticà entre els anys 1984 i 2006. Nascut a Cartegena el 1936, va ser el primer no italià que va ocupar el càrrec de portaveu de la Santa Seu i era actualment president del Consell Assessor de la Universitat Campus Biomedico de Roma. S’havia parlat d’ell com el laic amb més poder al Vaticà i el principal artífex de la modernització de la informació sorgida des de la Santa Seu.