Volen fugir d’aquest drama, que els persegueix durant el recorregut que han de fer fins a arribar als diferents països europeus on miraran d’iniciar una nova vida més digna. Molts tenim la sensació que Europa ha deixat de ser un continent d’acollida, un con­tinent de fraternitat. Almenys pel que fa a les reaccions i les actuacions polítiques dels mandataris que porten actualment les regnes de la Unió Europea. Un fet que queda evidenciat no només amb la crisi dels refugiats, sinó amb el dia a dia de les polítiques europees –inflexi­bles i d’austeriat– que s’imposen als Estats membres. Tots sabem quines són les seves conseqüències sobre la població més vulnerable. Una altra cosa és la reacció ciutadana i de les entitats socials. Magnífica, la reacció de la gent que s’ofereix per acollir persones refugiades a les seves llars. I magnífiques, també, les accions que desenvolupa Càritas en l’àmbit internacional. Nosal­tres us oferim una entrevista amb Juana Martín. Ella és adjunta a la Direcció i Cap d’Acció Social de Càritas Barcelona. Des de fa unes quantes setmanes, treballen de manera coordinada, així els ho ha demanat el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, amb altres entitats i administracions com ara la Generalitat o l’Ajuntament de la capital catalana. Preparen com ha de ser l’acollida dels refugiats que vindran a Catalunya, a casa nostra, a compartir amb nosaltres les seves vides. Una acollida que no serà fàcil. Hi haurà molt de camí a recórrer i segurament en diferents etapes. La rebuda, la tramitació burocràtica, l’aixopluc, l’alimentació... Davant d’aquesta complexitat, Juana Martín ens explica que, per tal de garantir els drets d’aquestes persones, caldrà oferir-los refugi des dels primers països d’acollida, evitant-los el patiment i l’angoixa. Això vol dir oferir-los les condicions adequades d’allotjament, alimentació i els costums cul­turals, però també simplificar els tràmits i els processos. Recordem que el papa Francesc va ser la primera veu de l’Església en animar als ciutadans en general a ser acolli­dors amb els refugiats. I amb un clar missatge també per als cristians, quan va dir dir que almenys cada parròquia acollís una família. Juana Martín ens diu que per Càritas i l’Església totes les persones són iguals, però la legislació actual en matèria d’immigració no segueix aquesta línia. ¿I tota l’Església pensa el mateix amb els refugiats? Sí, em ve al pensament les desafortunades declaracions de l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, quan va qualificar «d’invasió» l’arribada de refugiats i va demanar saber si tots eren «aigua clara»; al cap de 48 hores, Cañi­zares demanava perdó per aquestes declaracions a través d’una carta en la que deia haver estat objecte d’un linxa­ment mediàtic. Cañizares subratllava la plena comunió amb el papa Francesc i amb l’Església.

A banda de l’entrevista amb Juana Martín, en aquest número també ens ajuden a reflexionar sobre el drama dels refugiats en Biel Cadilla. A través del seu Pel forat del pany, ens narra l’odissea d’en Samad en el seu camí cap a un futur millor. I interessant també la proposta que ens ofereix Jesús Sanz, professor d’Antropologia Social a la Universitat Complutense de Madrid, a l’Observatori de Cristianisme i Justícia. Sanz ens recomana una visita a dos espais molt propers entre ells: el Museu Memorial de l’Exili a La Jonquera (Girona) i l’antiga maternitat d’Elna (França). En el primer dels casos, el Museu és un espai ideal per reflexionar sobre l’exili i les seves conseqüències, tal com ens recorden les dues imatges que, a manera de mirall, es mostren a l’inici de l’exposició: una fotografia de l’exili de 1939 a la frontera hispanofrancesa, al costat d’una altra fotografia dels anys 90 de l’exili de l’antiga Iugoslàvia. El segon lloc, la maternitat d’Elna, que Sanz qualifica d’«espai d’humanitat enmig del dolor de l’exili». Doncs això: siguem més humans davant la immigració i els refugiats.