S’havia parlat molt en els últims temps sobre qui estaria al capdavant de l’arxidiòcesi de Barcelona, una de les més importants de Catalunya, pel volum poblacional de la ciutat, de la seva concentració de poder econòmic, polític i social. I per exercir també com a capital del país. Tot això, dit amb el permís de l’arquebisbat de Tarragona, seu metropolitana i primada, on l’arquebisbe Jaume Pujol fa una fantàstica tasca. Com sigui, nosaltres, a mitjans d’any, publicàvem un reportatge signat pel periodista Jesús Bastante, especialitzat en temes religiosos i bon coneixedor dels afers que es «couen» al Vaticà. Segons ell, el papa Francesc també hauria posat sobre la taula l’arribada a Barcelona de l’actual bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives. Finalment, no ha estat així.

 

Juan José Omella ja és a Barcelona. Per tant, benvingut bisbe Omella. Això és també el que molts feligresos li han dit des que es va donar a conèixer el seu nomenament per part del Vaticà. En els pròxims mesos, un cop hagi començat a tenir contacte directe amb els fidels i la seva nova responsabilitat, tindrem l’oportunitat de parlar amb ell per conèixer les primeres impressions i per saber quines seran les seves prioritats i reptes que es marcarà. Alguns d’aquests reptes ja els hem anat coneixent en diverses entrevistes que ha concedit a mitjans digitals com a catalunyareligio.cat. Juan José Omella és una persona propera al papa Francesc. Això ja ens pot situar, ens pot donar una idea sobre com serà el seu magisteri. El mateix Omella reconeix que el Sant Pare li va dir, després que el nunci li fes conèixer la seva nova tasca: estima la gent, sigues pastor. Quin missatge, quina frase més maca i plena d’humanitat. El bisbe Omella, que, per cert, parla català, tot i que ha dit que haurà d’aprendre a parlar el català de Barcelona, marcarà el seu estil al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona. Un estil, però, que serà amable, cordial, de consens, i d’incloure-hi tots els agents que participen de la vida eclesial a Barcelona i la seva àrea. Omella ja ha dit que viurà al Palau Episcopal juntament amb el bisbe auxiliar Sebastià Talvatull, amb el qual, per cert, compta per a la seva tasca. I com no, des de Foc Nou, agraïm la tasca i la cordialitat de l’arquebisbe Martínez Sistach amb nosaltres com a mitjà de comunicació. D’ell, precisament, podeu llegir en aquest número un balanç molt personal de la seva presència i contribució al Sínode sobre la Família celebrat a Roma.

 

Any Sant de la Misericòrdia

 

Durant els pròxims mesos tindrem l’ocasió de parlar i aprofundir en un esdeveniment important per a l’Església al món. El papa Francesc acaba d’iniciar la celebració d’un Any Sant extraordinari de la Misericòrdia. El Pontífex vol, sobretot, promoure a tot el món l’obertura de les esglésies i afavorir la celebració del sagrament de la Reconciliació. El papa Francesc ha dit textualment: «Aquest és el temps de la misericòrdia. Hi ha tanta necessitat avui de misericòrdia, i és important que els fidels laics la visquin i la portin als diversos ambients socials». En aquest sentit, els bisbes de Catalunya han presentat un document que té per títol «Evangelitzats per la litúrgia, enviats a renovar el món amb misericòrdia». Es tracta d’un document commemoratiu del centenari del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat el mes de juliol de l’any 1915, i emmarcat també en aquest Any Sant. Els bisbes catalans parlen dels camins de futur per a la pastoral litúrgica, com ara «afavorir la participació activa dels fidels i la vivència de la litúrgia com a base de l’espiritualitat del cristià, així com la necessitat d’una bona formació». També expressa el desig que «la litúrgia continuï essent autèntica font de vida cristiana».

 

Per acabar, vull agrair de manera molt sincera el vostre suport. El suport incondicional de tots i cadascun dels subscriptors de Foc Nou i de tots aquells que formeu part de la gran família d’Amics de la revista. Gràcies per confiar en nosaltres i per deixar que entrem a les vostres llars amb els nostres continguts.