Per fer balanç de tot allò que fem i analitzar si realment ho estem fent de la millor manera possible. Si som honestos amb nosaltres mateixos, si som feliços, si som coherents amb la manera de pensar i d’actuar, si estimem prou, si donem el màxim de nosaltres en les rela­cions amb la parella, la família, els amics, els companys de feina... En definitiva, amb tota aquella gent que ens envolta en el nostre dia a dia, a la nostra vida. Faig aquesta introduc­ció per dir-vos que un dels meus propòsits és que el vostre Foc Nou, la revista a la qual des de fa molts anys doneu suport, us arribi més puntual. Sense justificar el retard, però, a vegades, les coses no són fàcils. Jo, en tot cas, us agraeixo enormement i d’avançat el suport i la complicitat que teniu cap a cadascun dels col·laboradors i de les persones que fem possible la revista. Iniciem un nou any ple d’il·lusions reno­vades, amb tota l’energia per oferir-vos els millors contin­guts, les reflexions i els temes més interessants que marquen les agendes informatives. Des del Foc Nou, reflexionarem sobre un esdeveniment important per a l’Església com és el 50è aniversari del Concili Vaticà II (1962-1965). Després d’aquest temps, com està l’Església? Ha evolucionat i s’han produït els canvis que ja es plantejaven com a necessaris en el seu dia? Segur que tenim l’oportunitat d’abordar-ho amb els experts més reconeguts d’aquest àmbit.

 

Vam tancar el 2015 amb el drama dels refugiats, el dra­ma que, a hores d’ara, encara malauradament continua per moltes persones que fugen del seu país, de casa seva, evitant la guerra i la repressió. A tots, ens colpeixen les imatges de famílies senceres, d’homes, de dones i nens que pateixen en el recorregut cap a una vida que encara que ara la vegin com a incerta, esperen que sigui millor en una terra que els doni oportunitats. I aquesta és la qüestió! ¿Europa, els seus governants i la seva gent, ofereix oportunitats als milers de refugiats que arriben procedents de Síria i altres països en conflicte de la zona? Deixo oberta la resposta perquè cadascú en tregui les conclusions que cregui més oportunes. Nosaltres, el que sí que fem, és oferir-vos una interessant entrevista amb un jove, Joel Da Silva de los Santos, que col·labora amb l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. A aquestes alçades, segur que us sona el nom d’aquesta ONG i les persones que hi estan al capdavant. Tots vam poder veure a través de TVC un dur però necessari documental sobre la situació que pateixen els refugiats quan arriben a l’illa grega de Lesbos. Recordo la nit en què vaig veure el documental i com no tenia paraules per processar tot el que veia. Ràbia, pena, por, impotència, tristesa són algunes de les sensacions que vaig tenir després de conèixer històries terribles. I també alegria de veure com encara hi ha al món persones nobles, amb un cor gegant, que decideixen marxar i ajudar, dedicar el seu temps als altres. Com és el cas d’aquest jove que us presentem. En Joel Da Silva de los Santos diu, a la conversa que ha mantingut amb en Santiago Gorgas i en Jordi Pacheco, que «les abraçades amb les per­sones l’omplen d’energia». Quina reflexió tan bonica i tan elemental que a vegades oblidem. Ens oblidem de fer gestos quotidians i molt fàcils de dur a la pràctica. Ja ens diuen els experts que les abraçades són molt positives i terapèutiques. Portem-les a la pràctica amb les persones que estimem, amb les persones que tenim a prop, segur que tots necessitem aquestes abraçades. Tant de bo la Unió Europea rectifiqui en les seves polítiques i rebi aquestes persones amb una altra mirada, amb una gran abraçada que ens faci a tots més dignes, que ens faci creure-hi en la Humanitat.

 

Catalunya ja té President

 

Quan estem tancant aquesta edició, els representants dels diferents partits polítics de l’Estat espanyol conti­nuen negociant per tal de formar govern. ¿Serà finalment el socialista Pedro Sánchez el nou president del govern espanyol? Hi haurà noves eleccions? Sigui com sigui, on la situació es va desencallar ja fa unes quantes setmanes és a Catalunya. Aquí ja tenim President. En Carles Puigdemont, un home amb arrels religioses, tal com comenta, en el seu article, en Francesc Romeu. Espero que gaudiu de tots els nostres continguts.