Serà moment de comprovar cap a on s’inclina la balança; si cap a la banda més positiva o cap a la més negativa. Potser tampoc no cal portar la situació a l’extrem, i de ben segur que, al llarg de l’últim any, tots hem viscut situacions de tot tipus: moments que quedaran guardats a la nostra retina pel fet de ser especials, bonics, i d’altres perquè han estat durs, de difícil assimilació, però que ens hi hem vist obligats a afrontar, perquè, al cap i a la fi, d’això va la vida, de superar moments complicats i afrontar els reptes que se’ns presenten. Però també va de viure-la intensament, de ser coherents amb nosaltres mateixos i viure de la millor manera que volem i podem. És cert que el panorama mundial no està per llançar-hi coets. Vivim moments d’incertesa, de projectes de curt termini, està de moda tot el que és efímer, immediat, superficial, buit de contingut, però amb un embolcall que crida l’atenció; sembla que les coses treballades amb calma i amb rigor han quedat obsoletes, vivim temps de falta de compromís... Què fer davant de tot això? Ara us faré una confessió. Jo, aquest nou any 2017, vull fer-me col·leccionista. Vull col·leccionar moments de contacte directe amb la natura; de sortides i postes de sol davant del mar; de moments de silenci; de moments de retrobament interior, de somriures compartits, de mirades còmplices, de trobades amb la família i els amics, de confessions, de passejades davant del mar o per la muntanya, i també de desitjos de felicitat per a tothom.

El Sant Martí més proper, al fresc de Ricard Ferrer

En aquest número, entre d’altres coses, parlem d’art. Us volem mostrar el treball d’un gran artista. Es tracta del pintor Ricard Ferrer. Ell és l’autor del gran fresc inaugurat recentment al presbiteri de l’església de Sant Martí de Vilarig (segle xi), situada a Cistella (Alt Empordà). Ferrer està considerat un dels pocs pintors del segle xx i principis del xxi que cultiva la tècnica del fresc. Amb aquesta restauració, s’ha donat vida i color a bona part d’una ermita medieval que conté també elements romànics com la seva portalada. Ferrer ens mostra un sant Martí proper i ple d’humanitat. Un treball inspirat en Simone Martini, tal i com reconeix en l’entrevista que podeu llegir a les pàgines centrals d’aquest Foc Nou.


Tanquem l’any i encara parlem, malauradament, del drama dels refugiats. Ho fem a través d’una crònica a càrrec de Pablo Muñoz i d’una entrevista amb Iris Sequera. En el primer cas, podreu llegir l’experiència d’un jove periodista freelance que ens narra les diferents formes en què els europeus rebem els refugiats que arriben des de Turquia a les illes gregues de Quios i Lesbos. Es tracta del moviment migratori més gran des de la II Guerra mundial, i els refugiats intenten arribar, sigui com sigui, per diferents punts a la Unió europea. A aquestes alçades, potser no cal recordar el nefast paper que estan tenint les institucions europees i els governs en la gestió d’una crisi humanitària que ens hauria d’avergonyir a tots. L’altra cara de la moneda és el de la societat civil. Les persones que, a títol individual, volen donar un cop de mà, volen ajudar i acollir refugiats. És el cas de l’Iris Sequera, una voluntària independent que ha estat en el camp de refugiats de Skaramangas. El titular que ens deixa la seva conversa és prou contundent: «Tinc casa meva preparada per a acollir».


I abans de tancar aquest Pòrtic us volem explicar que, ja que la revista Dialogal ja no l’editem des del grup El Ciervo 96, SA, els subscriptors del lot Foc Nou + Dialogal (subscripció conjunta) que al 2016 han abonat 49,50 euros, a la quota del proper any descomptarem els 8 euros cobrats de més. I, a partir d’ara, els subscriptors que vulguin rebre a casa seva Dialogal hauran de dirigir-se a Editorial Mediterrània, carrer Casp, 63, pral., 1a, de Barcelona o bé trucar al telèfon 932 372 210. Nosaltres, com sempre, us agraïm el suport i la confiança que, any rere any, dipositeu en Foc Nou i en el seu equip de col·laboradors.