Qui sóc jo per jutjar els gais?

 

Emili Pacheco

 

Aquesta és la pregunta que, fa poc més d’un any, es feia el papa Francesc quan tornava al Vaticà després d’haver presidit al Brasil la Jornada Mundial de la Joventut. Per ser més exactes, el pontífex va dir davant d’un grup de periodistes que si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui és ell per jutjar-la.

En aquell moment es posava en marxa un nou tarannà, començava una nova manera de comunicar, d’expressar i demostrar des de l’Església, com a mínim, respecte cap a les persones que estimen i s’enamoren de persones del seu mateix sexe. D’aquesta manera, el papa Francesc canviava el rumb i es distanciava d’altres papes que havien condemnat i jutjat com a fet negatiu l’homosexualitat. Per a Francesc, l’Església ha de ser acollidora i per a tothom. Al cap i a la fi, ells i elles –els gais i lesbianes– també formen part de l’Església, i volen sentir-se estimats i valorats com a creients que ajuden a construir el dia a dia de les comunitats eclesials. Un exemple d’aquest fet, d’aquesta existència, el tenim en els membres que conformen l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes, l’ACGIL. Sobre la taula teníem alguns dubtes, algunes preguntes, com per exemple com viuen els gais i lesbianes que són obertament creients i practicants la seva fe, la seva implicació en les comunitats parroquials, amb els seus mossens... dubtes que s’han esvaït després de conversar amb la presidenta de l’ACGIL, Irma Llopart, i el consiliari de l’entitat, en Jordi Valls.

Per llegir l'article complet subscrigui's a l'edició impresa en aquest enllaç